divendres, 6 de juliol de 2012

Curs Iniciació al descens de Barrancs

Bé companys, ja tenim el curset de barrancs al sac, en molt bones sensacions, i tots sans i estalvis que's lo principal, vaig a fer-vos una mica de crónica resumida, perqué la veritat es que els tres dies van donar per a molt, tenim material per escriure un llibre.

El divendres la nit entre calor i picades de mosquit van fer la presentació a carreg del capità Toni Bailach, Miguel i Enrique ( els forestals) i jo mateix, anabem explican als 11 alumnes les diferentes tècniques del rappel, nusos, seguretat, etc.

El dissabte en una calor que asta les sagrantanes portaven sombrero van fer cap al Salt del Colom (tram final de lloret) ja en la lliçó ben apressa del dia anterior començem el barranquet, ja equipat per a esta mena de pràctiques. En molta por per part dels alumnes i en mes precaució per part nostra, van fer dos voltes. La primera en mols de jo marxo!! , jo per aqui no baixo!!, esteu locos!!, i la segona tot eren rises i la gent escomençaba a disfrutar-lo, recordo que la Nuria al primer rappel es va plantar i volia marxar cap a casa, i a la segona ja volía tornar al dia seguent.

Lo diumenge despres de la calorada que van patir i a  pesar que el temps donaba tronades i que el Racó d'en Marc es semiaquatic, van  desidir no portar neoprens, qui en anava a dir que quasi patiriem una hipotermia, es lo que té la montanya, en fí van escomençar a baixar fluidament i sorprenent-mos del bon nivell i de la rápida asimilació dels coneixements adquirits pels alumnes, tot avançaba de primera, fins mitat barranc, que ens va sorprendre una tronada de aigua, pedra, vent, llams i fred, que ens va ficar les coses bastan complicades a mes ens van fallar dos monitors,  gracies que Felipe Vega ens va pegar un cop de má.


Van baixar el ritme, ens van ficar nosaltres a equipar i assegurar, transmitin confiança i seguretat, tot va transcorre sense cap incidencia, llevat d'algun tremoló que Deu no en volía més, una volta van sortir del barranc, sentats al restaurant, després d'un bon dinar i fent el caferet ens sentiem molt satisfets per part nostra, escoltant als alumnes comentar entre ells el bé que s'ho havien passat i quan montariem un altra sortideta.

Basicament, aixó va ser, molt resumit, l'aventura. Donar les gracies a tots els alumnes per la ilusió que van ficar i les ganes d'apendre i en especial a les tres femines Clariss, Núria i Tere que un altre cop ens van reafirmar que no hi ha diferencies entre sexes, ni físiques ni mentals, i com no  al capità Toni Bailach, Enric, Felip i Miguel.


(Mario)